Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

dimecres, 11 de desembre del 2013

En època de crisi, estem amb tu

Resum de l’actuació del govern de la ciutat de juliol
de 2011 a juliol de 2013.
El juny de 2011, la ciutadania de Sant Andreu de la Barca va tornar a dipositar, tant en mi com en el meu equip de govern, la seva confiança per tal de continuar amb l’evolució i millora de la nostra ciutat.
En una època especialment complexa, el teu govern ha treballat de forma incansable per estar al teu costat, per conèixer les necessitats directes de la nostra gent, per ajudar a les famílies, per continuar fent un Sant Andreu millor.
Arribem a la meitat de la legislatura amb la satisfacció de la feina continua i serena, ferma, marcada principalment por dos eixos d’actuació fonamentals: ajudar a les persones davant les dificultats econòmiques actuals provocades per la crisi econòmica i treballar per l’ocupació i la formació sense deixar de banda la millora i manteniment de serveis i de la qualitat del Sant Andreu actual.
En aquests dos anys, hem destinat gran part del nostre esforç en oferir ajuts socials per a totes les persones que ho necessiten. De fet, hem multiplicat per cinc els ajuts i hem llençat bosses extraordinàries per arribar a la màxima gent possible.

Tanmateix, hem apostat per la formació i l’ocupació i hem continuat actuacions per a tots els perfils de la població.
Us volem presentar un resum de les diverses actuacions dutes a terme pel vostre govern en aquests dos anys, també com exercici de transparència i participació.

Ens sentim satisfets amb la feina feta, tot i que encara ens queden moltes coses per fer. Coses que, com sempre, farem entre tots.

I no oblideu mai que el vostre govern és vostre i treballa per vosaltres.


En aquest enllaç us presentem un resum de l’actuació del govern de la ciutat de juliol de 2011 a juliol de 2013.

dilluns, 11 de novembre del 2013

La sanidad, un derecho

Enric Llorca Ibáñez
Alcalde de Sant Andreu de la Barca

Publicat a El Far (Dijous, 7 de novembre de 2013).
Resulta evidente que la mayoría consideramos que la sanidad es un derecho. Un derecho al que los ciudadanos y ciudadanas hemos accedido, después de años de intensa lucha, desde una doble vía: a través del pago de las cotizaciones a la seguridad social o a través de la beneficencia después de ser declarado pobre “de solemnidad” se ha llegado a la situación actual.

La Ley General de Sanidad estableció que la sanidad pública se financiaba a través de los impuestos y, por tanto, era un derecho de todos los españoles. Un gran paso que el ministro Lluch dio desde un gobierno socialista.

En estos días, asistimos al desmantelamiento del sistema público de salud bajo el consabido argumento de que las necesidades de la crisis obligan al recorte indiscriminado y a la ausencia de gestión racional.

Durante años hemos construido una sanidad pública en Catalunya que ha sido objeto de envidia y estudio.

Ahora se argumenta que se habían cometido excesos, algo altamente discutible ya que, aun admitiendo que los tiempos de crisis suponen un replanteamiento de la gestión de los servicios, desde la izquierda defendemos que la mejor forma de luchar contra la crisis es basar la reordenación en una racionalización de los recursos (sin recortes lineales e indiscriminados) que aumenten la capacidad de resolución y mantengan o mejoren los servicios que reciben nuestros ciudadanos.

Así pues, lo realmente meritorio para los que tienen la responsabilidad de gestionar los servicios públicos es mejorarlos, reduciendo costes asociados a la ineficiencia, a la burocratización y a las estructuras innecesarias. Lo fácil es aplicar la tijera de forma incoherente.

Vuelvo a reivindicar que la sanidad pública catalana tiene un elevado nivel, que día a día mantienen todos los profesionales sanitarios a pesar de las equivocaciones reiteradas de quienes con toda seguridad hubieran aprobado con dificultad en las Escuelas de gestión o en las facultades de Economía.

Para acabar, mi más firme apoyo a un ejemplo de eficiencia de nuestro territorio, el Hospital de Viladecans, cuyos profesionales demuestran cada día que desde lo público se puede dar un magnífico servicio, muy por encima del que prestan empresas privadas dedicadas a hacer de la salud un negocio y de la sanidad una empresa generadora de beneficios.

La manifestación que hace unos días reunió a miles de personas en Viladecans es un claro ejemplo de que los ciudadanos no están dispuestos a renunciar a ese derecho que tanto les ha costado conseguir: una sanidad pública de calidad.


dilluns, 19 d’agost del 2013

Una crisis, ¿al servicio de quién?

Tal vez en estos días de verano, en los que ceden las presiones y el estrés de la vida diaria, es el momento de reflexionar sobre algunos aspectos de esta crisis que hace ya cinco años que nos atenaza.

Hace unos días, me sorprendió oír en la radio a algunos economistas que comenzaban a señalar algo que resulta evidente al trasluz de la evolución que está tomando esta crisis, una crisis que es mucho más que el significado que esta palabra puede recoger: es un cambio de orden, estamos ante un nuevo orden.

Algunos apuntaron que era la oportunidad para un renacimiento del capitalismo, y quienes así lo consideraban, esperaban que este renacimiento se produjera sobre la base de una mejora del estado del Bienestar, del control de los mercados financieros, del estímulo de la economía basada en las nuevas tecnologías, etc...

¿Cuál es la realidad, si analizamos el origen de la crisis? Veamos, lo que está claro es que esta crisis es consecuencia del afán especulador de los mercados financieros que diseñan una estrategia que tiene como primer escalón favorecer la inversión/especulación sustentada en el crédito a bajo interés de las clases populares.

Una vez desarrollado este primer escalón, pasan al segundo que es declarar que este crecimiento basado en el endeudamiento es insostenible, y ello ha llevado a una situación de la deuda que genera una crisis económica.

El tercer escalón de la estrategia es que, para hacer frente a esta situación de endeudamiento excesivo, se retira el crédito y, simultaneamente, es necesario que las entidades bancarias que han sido instrumento de la estrategia y que se encuentran en un estado económico-financiero delicado, reciban ayudas del Estado para asegurar los depósitos de sus clientes y las acciones de los inversores. El Estado necesita, pues, o ingresar más vía impuestos o recortar gastos.

Y los estados, es decir, el poder político en lugar de hacer frente a los poderes/mercados financieros por la vía de generar más ingresos aumentando los impuestos a aquellos que más han ganado con la especulación, opta por recortar gasto en base a recortar prestaciones sociales, pensiones, inversión en educación, inversión en sanidad...

Es decir, hacen pagar a aquellos que, además de sorportar los costes de un endeudamiento fomentado desde las mismas entidades bancarias que ahora les reclaman, han de soportar el pago de la deuda que estas mismas entidades han contraído con los poderes financieros a través de los recortes de los servicios, de los sueldos, de las aumentos de jornadas laborales.

Todo en un contexto que justifica la transgresión de todas las leyes construidas tras muchos años de lucha de las clases trabajadoras.

Hoy, los contratos laborales, las indemnizaciones por despido, los horarios, todo es relativo y está al servicio de las necesidad de las empresas en un contexto de paro galopante y un clima de terror laboral.

Como contrapartida, los poderes financieros y las entidades bancarias, origen de la situación, siguen ganando y acumulando los beneficios en manos de unos pocos.

Que nadie se engañe, el final de esta túnel no es la recuperación del orden anterior, sino el nacimiento de un nuevo capitalismo con nuevas reglas que permite la generación de beneficios de una manera rápida y exponencial, con unos poderes políticos subordinados a las directrices de los mercados financieros.

Hace unos días, leí una frase que quiero parafrasear. Si alguien cree que este crecimiento exponencial de la economía finaciera es posible en un mundo de recursos finitos como nuestro planeta, está claro que o es un loco o un economista.

dimecres, 12 de juny del 2013

Perquè volem viure amb dignitat

Aquest matí he assistit a Sant Boi a la presentació de la campanya del PSC "Perquè volem viure amb dignitat". L'acte, celebrat a Can Jordana, ha comptat amb la participació d'agents socials de la comarca. Ha estat una conversa ben enriquidora que ha aportat noves idees que traslladarem als nostres ciutadans.

Si voleu més informació, cliqueu aquí

Els ajuntaments en defensa i ajuda dels ciutadans

Publicat en El far (edició digital) el dijous, dia 6 de juny de 2013.

Que els ajuntaments son l’administració més propera als ciutadans és una realitat. Aquesta situació és encara més evident en l’atomitzada divisió municipal que hi ha a Espanya, amb molts ajuntaments petits i mitjans, amb relativament pocs habitants, on hi ha una gran proximitat entre els càrrecs electes i els ciutadans.

Els serveis bàsics que ofereix un ajuntament (ordenació urbanística, eliminació de residus i subministrament d’aigua) i de proximitat (serveis socials i cultura) son elements que conformen serveis bàsics i quotidians.

I cal tenir molt present que l’administració municipal té un alt nivell d’eficiència i amb un cost econòmic raonable. Tots els estudis indiquen que estem davant el nivell administratiu menys endeutat.

A tot això, cal sumar que els ajuntaments han assumit competències que no li pertoquen, per donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Donada l’estructura municipal, estem davant el nivell administratiu on el control democràtic és més directe, on el coneixement de les realitats, dels problemes i de les solucions, és més evident i amb menys possibilitat d’error.

Els altres nivells administratius (tant l’autonòmic com l’Estat central), per la seva mateixa idiosincràsia, tenen posada la mirada en temes més complexos i des d’una perspectiva més llunyana.

La proximitat de l’administració municipal als ciutadans s’ha comprovat molt especialment des de l’esclat de la crisi econòmica.

Des dels ajuntaments s’ha fet el major esforç per a ajudar als ciutadans que pateixen més fortament la crisi econòmica. Estem parlant no tants sols dels col·lectius més vulnerables, sinó de grups de ciutadans molt més amplis i també afectats per la crisi econòmica. Els ajuntaments han augmentat en els darrers anys per sis el seu pressupost de serveis socials.

Molt segurament l’eficiència i eficàcia dels ajuntaments podria estendre’s a altres sectors (ocupació i habitatge, per exemple) on els dèficits son més grans i les actuacions empreses fins ara poc reeixides. En aquests terrenys les administracions més directament competents no han territorialitzat els serveis, però quan s’ha fet s’ha demostrat clarament una millora: seria el cas de les escoles bressol o de les oficines locals d’habitatge o de promoció del lloguer.

L’administració local, malgrat un deficient i insuficient finançament i dotació pressupostària, està demostrant que és la millor i quasi la única administració que està salvant les dificultats de la crisi econòmica, fent un treball que evita que aquesta crisi social esdevingui més greu pels ciutadans.

Per tot això pren especial rellevància el paper dels ajuntaments, en un moment en que es discuteix una llei que retrau la seva capacitat d’actuació a l’època del franquisme.

dimarts, 12 de març del 2013

Els funcionaris i la reforma de l’administració pública

Amb motiu d’aquesta crisi econòmica, que ho justifica tot, i a tall de les afirmacions que es venen donant des de diferents àmbits, convindria respondre a algunes preguntes des de la rigurosoritat argumental.

1er. Existeixen masses treballadors públics a Espanya? 
 La resposta a aquesta pregunta ha de partir des de la composició amb altres països del nostre entorn. Així, amb xifres a la mà del 2012, a Espanya el sector públic equival al 12,7 per cent de la població activa i està baixant en picat, com a fruït dels processos de ajustament en municipis i a l’administració autonòmica, de manera que acabarem el 2013 amb prop del 12 per cent. La mitjana dels països de l’OCDE és del 15 per cent, sense perdre de vista que en el nostre país la provisió de sanitat i educació esta fonamentalment en funcionaris per ???, mentre que en altres països és privatitzat.

 2on. Suposen els treballadors públics un costs insuportable per l’economia espanyola? 
Els costos de personal en el sector públic en els països de la Unió Europea suposen un 11,3 per cent del seu PIB. España és una mica per sobre del 11,9, no obstant està baixant a causa de les rebaixes salarials i la forta reducció d’efectius, de manera que a finals del 2013 estarem en el 10,3 per cent del PIB, encara que en altres països de la Unió Europea també s’esta reduïnt, però pocs en la mesura que hi fa Espanya.

dimecres, 6 de març del 2013

La reforma dels govern locals: un avenç o un retrocés

La reforma del governs locals, impulsada pel ministre Montoro és un atac en tota regla a la capacitat dels ajuntaments d’influir i actuar en benefici dels ciutadans, converteix els governs locals en administracions perifèriques, sotmeses a la tutela jeràrquica de diputacions provincials, comunitats autònomes i l’administració general de l’estat, el que suposa un evident retrocés respecte a la situació actual, tornant a una concepció jeràrquica que confon racionalització i eficiència amb centralisme i disciplina.

Si defensem els ajuntaments des d’una òptica política i democràtica, és vident que no podem permetre que es converteixin en oficines administratives descentralitzades, sense autonomia de decisió ni assumpció de responsabilitats.

 Les diputacions tenen un paper com espai de suport i recolzament als govern locals, no com ens aglutinador i substitutiu.

 És evident que en el món local hi ha coses que no funcionen bé, que es necessari canviar concepcions i disfuncions, que és necessari innovar i transformar, però des de una concepció que parteixi del reconeixement de l’autonomia municipal, del valor de la proximitat en els serveis públics, de reconeixement de la importància de la diferència i de la identitat local.

 Sens dubte, hi ha molts ajuntaments i alguns han fet moltes barbaritats en aquests anys. Sens dubte, existeix una confusió competencial, però la solució no é més autoritarismes, demagògica i simplificacions, parlant de sous i de malbaratament.

dilluns, 4 de març del 2013

Vídeos del 1r. Fòrum Obert de Sanitat Pública

El passat divendres 1 de març es va celebrar a Sant Andreu de la Barca el 1r. Fòrum de Sanitat Pública amb l'assistència de més 100 professionals i agents implicats en l'atenció sanitària.

L'acte va comptar amb la presència de Vicente Ortún, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra, i Marisol Rodríguez, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, i va ser un èxit.

Per aquest motiu, us posem a disposició els vídeos de la conferència. Esperem que siguin del vostre interés.

Introducció:

Ponència de Marisol Rodríguez:

Ponència de Vicente Ortún:

Preguntes i final:

divendres, 22 de febrer del 2013

1er Fòrum de Sanitat Pública a Sant Andreu de la Barca


El proper divendres, dia 1 de març de 2013, a partir de mig matí i fins l'hora de dinar, es celebrarà a Sant Andreu de la Barca el 1er Fòrum de Sanitat Pública.

L'objectiu és crear un espai de trobada i reflexió obert a professionals i a agents que intervenen en l'atenció sanitària del nostre entorn territorial del Baix Llobregat, sobre la situació actual de la sanitat pública i els plantejaments que hi ha i que es fan en aquest terreny dins de l'actual crisi econòmica.

En la primera edició, el Fòrum porta com a títol “Temps de crisi, Temps de Reflexió en Sanitat”.

Per iniciar el debat hem programat la presència de dos importants personalitats de l’àmbit sanitari, uns especialistes sobre la temàtica: Vicente Ortún (degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra)  i Marisol Rodríguez (catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona).

Aquests dos prestigiosos conferenciants donaran la seva visió sobre la crisi actual i, tot seguit, s’obrirà un debat obert i enriquidor per part de tots els assistents.

Aquest fòrum, on el més important voldriem que fos la participació i el debat, voldria esdevenir un espai de reflexió sobre la situació actual i futura de la sanitat pública en l'actual context de crisi i és una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

Estan convidats a participar des de metges a directors d’hospitals, passant pels responsables dels diferents nivells sanitaris, responsables polítics, però també i alhora, associacions ciutadanes i entitats preocupades per aquests temes, com sindicats, associacions de veïns, d'usuaris, etc.

El Fòrum, que es farà d’11:30 a 14:00 hores al Teatre Núria Espert, constarà de les conferències de Vicente Ortún i Marisol Rodriguez i, a continuació, s’obrirà un debat per a que tothom hi pugui dir la seva.

El Programa del Fòrum és el següent:

1a Part (Vicente Ortún i Marisol Rodriguez)
-Evolució de la despesa sanitària pública en l’última dècada (i la seva relació amb el PIB)
-Evolució de les plantilles
-Variabilitat en la despesa en atenció primària i en hospital”

2a Part (Vicente Ortún i Marisol Rodriguez)
-El que convindria que la crisi s’emportés i el que convindria que deixés
-Un camí desitjable per a l’Atenció Primària
-Professionals sanitaris
-Redefinició de la cartera de prestacions i responsabilitat individual en el finançament (copagament).

3a Part
-Debat Obert entre tots els participants.

Per assistir a aquest Fòrum, que  és gratuït, no cal inscripció prèvia però sí una confirmació d’assistència a: mjrodes@sabarca.cat

dilluns, 18 de febrer del 2013

En record d’un bon esportista

El diumenge 10 de febrer vaig assistir a l’homenatge que es va fer a Ricardo Campos, un ciutadà de la nostra ciutat, lligat als clubs de futbol de Sant Andreu de la Barca i a l’Espanyol.

En Ricardo Campos ens va deixar fa uns mesos, com a conseqüència d’una malaltia contra la que va lluitar fins el darrer moment, com si d’un partit de futbol es tractés, amb l’esperança de guanyar-lo, encara que no va sortir victoriós.

Ricardo Campos, amb molt moments lligats a l’esport durant la seva vida i a la nostra emissora, ens va donar un exemple d’empenta, de ganes de guanyar i de companyerisme.

L’homenatge del diumenge era el reconeixement dels companys dels dos equips als que va dedicar molt moments i on va deixar mostres de la seva força.

Fou un emocionant acte d’homenatge que va voler deixar en la memòria de la seva esposa, els seus fills i els seus pares l’amistat i l’estima dels que varen ser els seus companys. Que així sigui per sempre!

dimarts, 12 de febrer del 2013

Entrevista amb l'Alcalde Enric Llorca

Seguint la costum de cada gener de fer una entrevista amb l'alcalde Enric Llorca que publica el Diari de Sant Andreu, aquesta any hem produït una entrevista que podeu visualitzar en l'enllaç següent:


Podeu mirar també aquesta entrevista en el canal de Youtube de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

dijous, 31 de gener del 2013

Que vol dir 1 € per recepta?

La recent decisió del Tribunal Constitucional de suspendre 1 € per recepta a Catalunya crec que ens ha de moure a reflexionar sobre una mesura que es va posar precipitadament en marxa i de la que no es va parlar suficientment.

Que vol dir posar un pagament de 1 € per recepta? Vol dir posar un import a la malaltia.

Si, vol dir que aquelles persones que estan malaltes i que necessiten medicaments per tractar la seva malaltia, pagaran per aquesta fet, el que es una autèntica atrocitat que tant sols pot generar-se en mentalitats neoconservadores o neolliberals a ultrança, soberanistes o no.

Vol dir que aquells que es troben amb una situació de feblesa per patir una malaltia, han de pagar un impost pel fet d’estar malalt. Vol dir aprofundir amb l’iniquitat. Vol dir que els que estan malalts i a més tenen el seu poder adquisitiu reduït per aquest motiu, han de pagar pel fet d’estar malalts.

Desprès de la Segona Guerra Mundial es va arribar a un pacte entre la força del treball i el Capital, pel qual els treballadors en aquelles situacions com era la malaltia, la desocupació o la vellesa, estaven protegits per la societat a través dels sistema públic de salut, la prestació d’atur o les pensions.

L’actual crisi econòmica, creada pels poders financers, ens ha portat a que els sicaris del Capital, trenquin l’equilibri existent amb l’objectiu d’incrementar els guanys dels rics. Un bona manera d’arribar a aquest objectiu ha estat la de posar un impost sobre la malaltia (1€ per recepta), amb la voluntat, això si, de reduir el dèficit públic.

No seria més lògic augmentar els impostos sobre el consum d’alcohol, el tabac o sobre el consum de productes perjudicials per la salut, actes voluntaris, o sobre productes que fan malbé el medi ambient, tot ells amb una incidència directa sobre la despesa sanitària?

Però posar un impost sobre la malalta, fet que no s’escull, i que es un element de desgràcia, és una autèntica aberració, que potser és la porta per posar un impost por morir-se o per tindre un accident, o perdre un ull, o... etc. etc.

Aplaudeixo la decisió del Tribunal Constitucional, encara que no sé amb quins arguments, ja que corregeix la desbarrada mental d’uns polítics i governs conservadors, soberanistes o no, que han perdut el nord.

dilluns, 28 de gener del 2013

El paper de l’alcalde en la direcció de les reunions del Consell Plenari

El rol o paper de l’alcalde dins de l’organització municipal es complexa. Per un costat és el representant institucional del municipi, alhora que cap, líder i responsable de l’equip de govern i generalment del grup polític majoritari.

Però aquest paper dual encara en complica més en el cas de les reunions del consell plenari, ja que l’alcalde ha d’exercir de moderador i dirigir les discussions.

Aquest darrer paper té la dificultat afegida que moltes vegades l’espai de temps que s’atorga als grups municipals de l’oposició es superior, sumat, al que té l’equip de govern o el grup polític majoritari.

Però aquest paper de director i moderador de l’alcalde durant les reunions del consell plenari pot veure’s compromesa quan hi ha gent que no té en compte alguns principis bàsics.

Les discussions en el consell plenari municipal tenen un esquema fàcil. Hi ha la presentació de les propostes d’acord per part de l’equip de govern, els posicionaments dels diferents grups municipals, una intervenció per discutir i un dret a rèplica. I qui dirigeix el debat és l’alcalde i aquest és qui atorga la paraula als que ho sol·liciten i valora l’oportunitat de les rèpliques.

El que no pot succeir, i aquest és el punt que moltes vegades vulnera de manera reiterada el regidor de Democracia 3.0., José Manuel García Bravo, és que hi hagi una persona que sempre vulgui dir la darrera paraula en totes les discussions. És antidemocràtic i de mala educació.

I en aquestes situacions l’alcalde té el dret i l’obligació d'assegurar el compliment d’unes certes regles bàsiques de discussió, uns certs principis bàsics de convivència, en un organisme com el consell plenari, de que no es traeixi l’esquema democràtic.

La posició de director i moderador de l’alcalde té una segona obligació, que es salvaguardar el bon nom de les persones, dels càrrecs electes i dels treballadors municipals, que García Bravo posa sempre en qüestió, en dubte i en entredit, amb un estil violent, agressiu i destructiu. L’alcalde, doncs, al expulsar del consell plenari al regidor García Bravo, no fa més que exercir les seves obligacions, per tal d'assegurar la democràcia.

dimarts, 15 de gener del 2013

Una àvia centenària

Fa uns dies varem fer al Centre Vitàlia de Sant Andreu de la Barca un homenatge a una àvia centenària.

Sempre que estic davant algun dels avis que venen a la meva consulta mèdica o que tinc que visitar per alguna efemèride, tinc un especial neguit. Cada any, durant el dinar de la gent gran que celebrem durant la primavera a Sant Andreu de la Barca, i fem un acte de homenatge als avis més grans de la ciutat, tinc el mateix sentiment.

Avui la vellesa es molt poc valorada. Son gent aparcada. Antigament la gent gran era el lloc de la sapiència, del coneixement. Avui, més enllà de la seva utilitat com a cangurs dels nets, tenen un lloc molt residual a la nostra societat i a la nostra vida.

És totalment injust i crec que estem perdent un gran valor i un gran potencial.

I la pregunta següent que un es fa és si estem essent justos i som suficientment agraïts amb la gent que va construir el món (relativament feliç i pròsper) que avui gaudim.

L'alcalde de Sant Andreu de la Barca fent l'homenatge a Jacinta Cabanillas al centre Vitàlia.

dilluns, 14 de gener del 2013

Pròposit d'aquest blog

Cada cop més hi ha més necessitat que el contacte entre els ciutadans i els responsables polítics de les diferents administracions sigui el més fluïd possible, constant i sense interferències. Això és el que vol fer aquest blog.

Durant l'activitat política i social que faig com alcalde de Sant Andreu de la Barca moltes vegades visc actuacions o faig reflexions que tenen un interès més enllà de la pura vivència personal.

Algunes vegades les persones ho expliquem mitjançant converses amb els amics, familiars o coneguts. En el cas del meu càrrec polític tinc l'ocasió de poder vehicular les actuacions i reflexions en altres mitjans, com editorials del butlletí municipal o discursos públics.

Aquest blog voldria que hem permetès difondre per mitjans telemàtics algunes de les actuacions que visc i reflexions que m'assalten i que voldria compartir.

Espero que aquest mitjà ajudi a escurçar al distància (que a vegades sembla abismal) entre els polítics i les seves actuacions i els ciutadans lectors d'aquesta blog.