Perquè volem viure amb dignitat

Aquest matí he assistit a Sant Boi a la presentació de la campanya del PSC "Perquè volem viure amb dignitat". L'acte, celebrat a Can Jordana, ha comptat amb la participació d'agents socials de la comarca. Ha estat una conversa ben enriquidora que ha aportat noves idees que traslladarem als nostres ciutadans.

Si voleu més informació, cliqueu aquí

Els ajuntaments en defensa i ajuda dels ciutadans

Publicat en El far (edició digital) el dijous, dia 6 de juny de 2013.

Que els ajuntaments son l’administració més propera als ciutadans és una realitat. Aquesta situació és encara més evident en l’atomitzada divisió municipal que hi ha a Espanya, amb molts ajuntaments petits i mitjans, amb relativament pocs habitants, on hi ha una gran proximitat entre els càrrecs electes i els ciutadans.

Els serveis bàsics que ofereix un ajuntament (ordenació urbanística, eliminació de residus i subministrament d’aigua) i de proximitat (serveis socials i cultura) son elements que conformen serveis bàsics i quotidians.

I cal tenir molt present que l’administració municipal té un alt nivell d’eficiència i amb un cost econòmic raonable. Tots els estudis indiquen que estem davant el nivell administratiu menys endeutat.

A tot això, cal sumar que els ajuntaments han assumit competències que no li pertoquen, per donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Donada l’estructura municipal, estem davant el nivell administratiu on el control democràtic és més directe, on el coneixement de les realitats, dels problemes i de les solucions, és més evident i amb menys possibilitat d’error.

Els altres nivells administratius (tant l’autonòmic com l’Estat central), per la seva mateixa idiosincràsia, tenen posada la mirada en temes més complexos i des d’una perspectiva més llunyana.

La proximitat de l’administració municipal als ciutadans s’ha comprovat molt especialment des de l’esclat de la crisi econòmica.

Des dels ajuntaments s’ha fet el major esforç per a ajudar als ciutadans que pateixen més fortament la crisi econòmica. Estem parlant no tants sols dels col·lectius més vulnerables, sinó de grups de ciutadans molt més amplis i també afectats per la crisi econòmica. Els ajuntaments han augmentat en els darrers anys per sis el seu pressupost de serveis socials.

Molt segurament l’eficiència i eficàcia dels ajuntaments podria estendre’s a altres sectors (ocupació i habitatge, per exemple) on els dèficits son més grans i les actuacions empreses fins ara poc reeixides. En aquests terrenys les administracions més directament competents no han territorialitzat els serveis, però quan s’ha fet s’ha demostrat clarament una millora: seria el cas de les escoles bressol o de les oficines locals d’habitatge o de promoció del lloguer.

L’administració local, malgrat un deficient i insuficient finançament i dotació pressupostària, està demostrant que és la millor i quasi la única administració que està salvant les dificultats de la crisi econòmica, fent un treball que evita que aquesta crisi social esdevingui més greu pels ciutadans.

Per tot això pren especial rellevància el paper dels ajuntaments, en un moment en que es discuteix una llei que retrau la seva capacitat d’actuació a l’època del franquisme.

Els funcionaris i la reforma de l’administració pública

Amb motiu d’aquesta crisi econòmica, que ho justifica tot, i a tall de les afirmacions que es venen donant des de diferents àmbits, convindria respondre a algunes preguntes des de la rigurosoritat argumental.

1er. Existeixen masses treballadors públics a Espanya? 
 La resposta a aquesta pregunta ha de partir des de la composició amb altres països del nostre entorn. Així, amb xifres a la mà del 2012, a Espanya el sector públic equival al 12,7 per cent de la població activa i està baixant en picat, com a fruït dels processos de ajustament en municipis i a l’administració autonòmica, de manera que acabarem el 2013 amb prop del 12 per cent. La mitjana dels països de l’OCDE és del 15 per cent, sense perdre de vista que en el nostre país la provisió de sanitat i educació esta fonamentalment en funcionaris per ???, mentre que en altres països és privatitzat.

 2on. Suposen els treballadors públics un costs insuportable per l’economia espanyola? 
Els costos de personal en el sector públic en els països de la Unió Europea suposen un 11,3 per cent del seu PIB. España és una mica per sobre del 11,9, no obstant està baixant a causa de les rebaixes salarials i la forta reducció d’efectius, de manera que a finals del 2013 estarem en el 10,3 per cent del PIB, encara que en altres països de la Unió Europea també s’esta reduïnt, però pocs en la mesura que hi fa Espanya.