Ja podeu veure el
tercer documental de “Sant Andreu de la Barca, la memòria dels nostres avis”,
el corresponent a la cultura i les tradicions. Us el recomano vivament. És un
treball fantàstic, fet amb tant de rigor com d’afecte, que ve a tancar
brillantment un projecte important de recuperació de la nostra memòria
històrica. Hi trobareu l’esforç i l’empenta de la gent que ha protagonitzat la
nostra cultura compartida.
La trilogia –amb
“L’evolució de Sant Andreu de la Barca” i “La maleïda guerra”- ens permet conèixer
el món d’on venim, el nostre passat, i entendre millor el món en què vivim, el
nostre present.
D’alguna manera,
aquest projecte explora el cor de Sant Andreu de la Barca. Com a alcalde, he
procurat sempre cuidar el batec del cor del municipi. El cor d’una ciutat està
en la seva essència, en allò que el fa especial, en el que perdura. En la seva
identitat. Per això, em vaig proposar que la història de Sant Andreu de la
Barca -un poble que semblava que no en tenia, o molt minsa i poc atractiva- fos
més coneguda. Així, en els darrers anys hem publicat diferents monografies i
llibres com “La nostra gent” o “Tot descobrint Sant Andreu de la Barca”, tots
interessants. Sabeu, però, com vam començar aquest treball de recuperació de la
memòria històrica? Doncs amb un humil àlbum de cromos.
Des del Sant
Andreu de principis del segle XX han canviat moltes coses. N’ha canviat la
fesomia, la demografia, els costums. Ha crescut, en tots els sentits. Però el
cor continua sent el mateix. La transformació no ha alterat allò que el fa
únic: la il·lusió, la bona gent, el desig de prosperitat, les ganes de millorar,
de treballar, de compartir. Tot això defineix la bona salut del cor d’una
ciutat i el cor de Sant Andreu batega avui amb més força que mai.
Si les
manifestacions culturals són un bon termòmetre per comprovar l’estat de
benestar d’un poble, podem sentir-nos feliços d’aquesta ciutat que en la Festa
de Sant Andreu d’enguany ha tornat a demostrar que és un autèntic espai de
convivència.
