La reforma del governs locals, impulsada pel ministre Montoro és un atac en tota regla a la capacitat dels ajuntaments d’influir i actuar en benefici dels ciutadans, converteix els governs locals en administracions perifèriques, sotmeses a la tutela jeràrquica de diputacions provincials, comunitats autònomes i l’administració general de l’estat, el que suposa un evident retrocés respecte a la situació actual, tornant a una concepció jeràrquica que confon racionalització i eficiència amb centralisme i disciplina.
Si defensem els ajuntaments des d’una òptica política i democràtica, és vident que no podem permetre que es converteixin en oficines administratives descentralitzades, sense autonomia de decisió ni assumpció de responsabilitats.
Les diputacions tenen un paper com espai de suport i recolzament als govern locals, no com ens aglutinador i substitutiu.
És evident que en el món local hi ha coses que no funcionen bé, que es necessari canviar concepcions i disfuncions, que és necessari innovar i transformar, però des de una concepció que parteixi del reconeixement de l’autonomia municipal, del valor de la proximitat en els serveis públics, de reconeixement de la importància de la diferència i de la identitat local.
Sens dubte, hi ha molts ajuntaments i alguns han fet moltes barbaritats en aquests anys. Sens dubte, existeix una confusió competencial, però la solució no é més autoritarismes, demagògica i simplificacions, parlant de sous i de malbaratament.