Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

divendres, 19 de desembre de 2014

Encuentros con nuestra gente mayor

La semana pasada asistimos al tradicional acto de celebración de las fiestas navideñas en el Casal Maria Aurèlia Capmany. Una actividad entrañable en la que mucha gente mayor de nuestra ciudad lleva tiempo trabajando, aportando su experiencia e ilusión para preparar canciones, decoración, pesebre, etc.

Precisamente ese mismo día entregamos los premios por las actividades y cursos desarrollados durante todo el año en el Casal, que son muchos y variados.


Por otro lado, ayer pude felicitar las fiestas a un grupo de gente mayor -más de 100 personas- que celebraron una comida, pudiendo conversar con ellos, compartir ideas y proyectos.

Tenemos que valorar a nuestra gente mayor por su trayectoria pero también por sus aportaciones y trabajo diario, que a día de hoy son muy importantes para tener una sociedad cohesionada y más justa.
Enlace al video del actot

dimarts, 16 de desembre de 2014

Trobada amb treballadors de Sant Andreu de la Barca a la SEAT

Un dels moments de la trobada amb treballadores i treballadors
Habitualment em reuneixo amb col·lectius i grups de veïns del municipi per tal de conèixer la seva situació i compartir reflexions. Aquestes trobades em semblen molt importants per tal d’encertar encara més les polítiques públiques que tracem per millorar la nostra ciutat.

Precisament, la setmana passada vaig fer una visita a la SEAT per tal de trobar-me amb veïns i veïnes de Sant Andreu que treballen en aquesta factoria.

Durant la visita als diferents llocs de treball, la secció sindical i altres dependències vam compartir una bona estona parlant de temes d’actualitat, coneixent les seves inquietuds i fins i tot algunes propostes de futur pel nostre municipi.
Visitant els diferents tallers i departaments de la SEAT





Sens dubte va ser una trobada molt fructífera, que com d’altres, ens ha de permetre atendre de la millor manera possible les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Andreu de la Barca. 

divendres, 5 de desembre de 2014

Reconeixement al programa d'oci actiu de Sant Andreu de la Barca


Enric Llorca recollint el premi al programa d'oci actiu de Sant Andreu de la Barca
Aquesta setmana he recollit el premi que la Generalitat de Catalunya atorga al millor projecte PAAS 2014 pel programa d'oci actiu realitzat per l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Un reconeixement important a la feina realitzada a la nostra ciutat per fomentar la salut i el benestar social mitjançant el programa "Vols jugar amb nosaltres" dirigit a nens i nenes d'educació primària per a la pràctica de l'activitat física mitjançant el joc a l'aire lliure. 

Aquest premi reconeix els projectes que segueixen la estrategia PAAS del Departament de Salut de la Generalitat d'acord amb l'estratègia mundial de l'OMS i de l'estratègia NAOS del Ministeri de Sanitat i Consum per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l' Obesitat.
El programa municipal "Vols jugar amb nosaltres" consisteix en sessions d'una hora de jocs tradicionals, totalment gratuïtes, que es realitzen de dilluns a divendres (durant el curs escolar) i que estan dirigides per un monitor de lleure en diferents espais oberts del municipi, oferint als més petits l'oportunitat d'incorporar a la seva vida quotidiana un oci actiu saludable.

dijous, 4 de desembre de 2014

Dels cromos a l’audiovisual, respecte per la nostra historia

Ja podeu veure el tercer documental de “Sant Andreu de la Barca, la memòria dels nostres avis”, el corresponent a la cultura i les tradicions. Us el recomano vivament. És un treball fantàstic, fet amb tant de rigor com d’afecte, que ve a tancar brillantment un projecte important de recuperació de la nostra memòria històrica. Hi trobareu l’esforç i l’empenta de la gent que ha protagonitzat la nostra cultura compartida.

La trilogia –amb “L’evolució de Sant Andreu de la Barca” i “La maleïda guerra”- ens permet conèixer el món d’on venim, el nostre passat, i entendre millor el món en què vivim, el nostre present.

D’alguna manera, aquest projecte explora el cor de Sant Andreu de la Barca. Com a alcalde, he procurat sempre cuidar el batec del cor del municipi. El cor d’una ciutat està en la seva essència, en allò que el fa especial, en el que perdura. En la seva identitat. Per això, em vaig proposar que la història de Sant Andreu de la Barca -un poble que semblava que no en tenia, o molt minsa i poc atractiva- fos més coneguda. Així, en els darrers anys hem publicat diferents monografies i llibres com “La nostra gent” o “Tot descobrint Sant Andreu de la Barca”, tots interessants. Sabeu, però, com vam començar aquest treball de recuperació de la memòria històrica? Doncs amb un humil àlbum de cromos.

Des del Sant Andreu de principis del segle XX han canviat moltes coses. N’ha canviat la fesomia, la demografia, els costums. Ha crescut, en tots els sentits. Però el cor continua sent el mateix. La transformació no ha alterat allò que el fa únic: la il·lusió, la bona gent, el desig de prosperitat, les ganes de millorar, de treballar, de compartir. Tot això defineix la bona salut del cor d’una ciutat i el cor de Sant Andreu batega avui amb més força que mai.

Si les manifestacions culturals són un bon termòmetre per comprovar l’estat de benestar d’un poble, podem sentir-nos feliços d’aquesta ciutat que en la Festa de Sant Andreu d’enguany ha tornat a demostrar que és un autèntic espai de convivència.

divendres, 28 de novembre de 2014

Sant Andreu de la Barca amb l'esport: més salut i convivència

Celebràvem fa pocs dies la gran vida esportiva de la nostra ciutat amb la Nit de l’Esport, una fita del calendari cívic de Sant Andreu de la Barca.

Els protagonistes d’aquesta celebració -esportistes de totes les edats, tècnics, directius, clubs, entitats, pares i mares de Sant Andreu- tenen en l’esport un espai de competició i convivència.

Sant Andreu de la Barca és un espai de convivència i vol ser –ho és, de fet- una ciutat competitiva, una ciutat que sap superar-se. Ho hem demostrat. Som d’una ciutat que, com cadascú dels nostres esportistes, vol progressar i busca l’excel.lència.

Per això, tot i les dificultats provocades per la crisi, Sant Andreu és una ciutat que es mou i avança. També en l’àmbit esportiu.

En els últims anys, hem fet un gran esforç per fomentar la pràctica esportiva com a part destacada de l’aposta municipal sostinguda per la salut i el benestar individual i col·lectiu.

Que la pràctica esportiva és bona per a la salut ho sabem tots. Però com que les coses concretes sempre ens impressionen més que les generals, és bo que sapiguem que l’exercici incideix positivament, per exemple, en la lluita contra algunes malalties greus.

També estem fent un esforç important per mantenir en bones condicions, i fins i tot millorar, els equipaments esportius de la nostra ciutat.

Fa un any, em vaig comprometre a resoldre un problema real i concret, l’estat dels vestidors del poliesportiu Josep Pla. Avui, després de les obres de renovació i ampliació, els practicants de bàsquet i patinatge gaudeixen d’unes instal·lacions dignes.

Però el meu compromís amb l’esport va molt més lluny perquè respon a una determinada visió de futur.

L’esport, amb la seva energia i la seva força, ha estat un dels catalitzadors de la transformació de Sant Andreu en la ciutat que és avui, una ciutat equilibrada amb equipaments i serveis de qualitat. En el futur, Sant Andreu de la Barca serà una ciutat reconeguda com a ciutat saludable gràcies en bona part a l’esport.

Si aquesta Nit hem celebrat uns èxits individuals, de persones i entitats, proposo que demà tots els ciutadans de Sant Andreu, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, es comprometin en una activitat física.


Res no seria més estimulant que en alguna Nit de l’Esport pròxima tinguéssim l’enorme satisfacció de premiar a tots els ciutadans de Sant Andreu de la Barca.

dimarts, 18 de novembre de 2014

Un article de Joan Subirats a El País (16 de novembre de 2014) amb el títol "¿Populismo democrático?"

El passat diumenge, dia 16 de novembre de 2014, Joan Subirats va escriure un article d'opinió a El País, que crec té molt d'interès i aconsello llegir-lo.


Joan Subirats i Humet (Barcelona, 17 de maig de 1951), que es va doctorar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona l'any el 1980, és catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en governança, gestió pública i en l'anàlisi de polítiques públiques.Ha treballat sobre problemes d'innovació democràtica i societat civil.


dijous, 6 de novembre de 2014

Millores importants al barri de La Solana

Es construiran pantalles de formigó armat
-de 4 metres d'alçada- fins al final de terme municipal
Comencem aquest mes amb importants notícies per Sant Andreu de la Barca des del punt de vista mediambiental i del benestar veïnal: desprès d’anys de negociació, el Ministerio de Fomento construirà 320 metres més de pantalles acústiques entre l’autovia i la ciutat.

Aquesta és una gran notícia pel barri de La Solana i per tota la ciutat, perquè permetrà ampliar les actuals pantalles sobre les que es situa el parc de La Solana i reduïr així l’impacte acústic de l’autovia sobre els domicilis de la zona.


A més, a banda d’aquesta iniciativa, durant els propers mesos es faran diverses actuacions als carrers de la zona, com la millora de la zona d’aparcament de l’Avinguda Argentina i la del costat del Cementiri, entre d’altres.

dijous, 2 d’octubre de 2014

Una nova mesura contra l'atur juvenil

Fa pocs dies presentàvem una nova mesura per lluitar contra l'atursubvencionar la meitat del costos salarials a les empreses que contractin joves aturats durant un any.

Degut l'èxit del Pla iniciat el primer semestre de 2014 que consistia en subvencionar amb 800 euros al mes a les empreses que contractessin a persones en atur de la ciutat durant un any, hem volgut realitzar una segona campanya amb subvencions a empreses que contractin durant un any, en aquest cas, a joves d'entre 16 i 30 anys.

Aquesta iniciativa té un doble objectiu: lluitar contra l'atur i ajudar a les empreses a disminuir els seus costos i millorar la seva competitivitat.

Podeu trobar més informació aquí:
http://www.sabarca.cat/DetallNoticia/_XXJSNVFpmOA2rUdBuoLLTnRV2UxBgVhkJ4l4etqywec

divendres, 19 de setembre de 2014

Los Ayuntamientos, implicados en la lucha contra la desigualdad

Artículo publicado en El Far

En estos momentos de crisis económica y ante las políticas conservadoras del PP o de CIU, los ayuntamientos se constituyen como el único baluarte de la lucha contra la desigualdad; fijándose como objetivo luchar contra aquellos factores que generan y fomentan la brecha de la desigualdad entre nuestros ciudadanos. Y lo hace, además, más allá de su marco competencial.

Así, se han puesto en marcha nuevas fórmulas de lucha contra el desempleo que contemplan actuaciones que inciden tanto sobre la contratación de desempleados como sobre la disminución de los costes salariales para las empresas.

Un buen ejemplo de estas nuevas medidas son las actuaciones que suponen subvencionar la contratación estable (durante un año) de personas en situación de desempleo. De esta forma, se soluciona a un buen número de personas en paro el mayor de sus problemas y se ayuda a las empresas con la subvención recibida para que aumenten su competitividad en base a disminuir sus costes salariales.

Esta fórmula, adoptada por nuestro ayuntamiento y otros progresistas de la comarca, ha supuesto subvencionar a las empresas que han empleado durante doce meses a trabajadores en paro de la ciudad; en algunos casos llegando hasta el 50% del coste.

El éxito de la medida en nuestro caso ha sido espectacular, con una respuesta muy importante por parte de comercios e industrias, hasta agotar el total de las cifras presupuestadas para este fin.

Otras administraciones [...] deberían aprender a destinar recursos a estas iniciativas en lugar de dedicarlos a sanear los bancos en beneficio [...] de los accionistas.

Consideramos que ésta es una manera progresista de luchar contra la desigualdad y favorecer la distribución de la riqueza: destinar una parte de nuestros impuestos a las empresas para que contraten a desempleados.

Tal vez otras administraciones más alejadas de los ciudadanos deberían aprender a destinar recursos a estas iniciativas en lugar de dedicarlos a sanear los bancos en beneficio de las cuentas de resultados y de los accionistas.

ENRIC LLORCA.
Alcalde de Sant Andreu de la Barca.

dimarts, 9 de setembre de 2014

1714. Tres-cents anys després

Commemorar els fets de 1714 on es recorda, fa tot just tres-cents anys, la caiguda de Barcelona i la conseqüent pèrdua de llibertats, és una manera de reviure el que va succeir a Catalunya. Analitzant els diferents fets històrics i, a la vegada, aquestes iniciatives, juntament amb les que es realitzen arreu del país, són una manera de tenir una visió més àmplia del que som avui i del camí de futur que ha de tenir Catalunya.

Allò que va passar al 1714 també va tenir una clara influència al Baix Llobregat i, conseqüentment, a Sant Andreu de la Barca, on l’acció i la transcendència dels fets van tenir un paper prou decisius per als següents anys a Catalunya.

Precisament en el marc dels actes de celebració d’aquesta emblemàtica Diada volem realitzar un seguit d’iniciatives, creant espais de diàleg i de participació, que ens recordin els fets històrics del 1714, on es tractarà tot allò que també va afectar al nostre poble.

El programa recull conferències i anàlisis entorn al tema, altres actes ben diferents que reviuen situacions d’aquell moment i altres que demostren, una vegada més, la identitat i el sentiment del nostre poble.

Participem i gaudim doncs d’allò que ens proposa el programa.


Que tingueu una bona Diada.

dimarts, 2 de setembre de 2014

La millor festa

La Festa Major de Sant Andreu de la Barca, i no ens cansarem de dir-ho, és una gran festa. La festa que la gent de la nostra ciutat ha fet gran, que ha crescut i s’ha fet important gràcies a l’alegria, les ganes de participar i la vitalitat dels nostres veïns i veïnes.

A la nostra Festa hi cap tothom, tota la família: els més petits, els joves, els més grans, tots. I té de tot: diversió, entreteniment, festa, música, tradicions, entitats i aquell ingredient especial que només pot donar l’emoció de la nostra ciutat.



Visca la millor Festa Major!

divendres, 9 de maig de 2014

2n Fòrum de Sanitat Pública

El passat dimecres, dia 7 de maig de 2014, per la tarda, es va celebrar a Sant Andreu de la Barca el 2n Fòrum de Sanitat Pública.

L'objectiu d'aquesta trobada és crear un espai de trobada i reflexió obert a professionals i a agents que intervenen en l'atenció sanitària del nostre entorn territorial del Baix Llobregat, sobre la situació actual de la sanitat pública i els plantejaments que hi ha i que es fan en aquest terreny dins de l'actual crisi econòmica.

En aquesta segona edició del Fòrum de Sanitat Pública varen intervenir, en la seva presentació, Antoni Fogué, vicepresident de la Diputació de Barcelona; Josep Oliva, Diputat delegat de Benestar Social, Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona; i Enric Llorca, Alcalde de Sant Andreu de la Barca,

A continuació hi varen herv-hi dues ponències. La primera a càrrec de Josep Maria Via, president del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona; i la segona, de Ildefonso Hernández, catedràtic de Salut Pública i president de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria

L'acte esva cloure amb un debat, moderat per Begoña Merino, cap de l'Área de Promoción de la Salud del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Podeu veure les diferents intervencions a l'enllaç 2n Fòrum Obert de Sanitat Pública: els vídeos.

dimecres, 22 de gener de 2014

Davant la crisi, estímul o retallades

A l’hora d’afrontar una crisi econòmica com la que ens afecta ara, es obligat buscar solucions imaginatives, intel·ligents i flexibles.

Esta clar que les solucions dogmàtiques i desqualificadores tenen moltes probabilitats de ser errònies en els seus resultats.

Davant d’una crisi o recessió econòmica com la que avui patim hi ha dues maneres de plantejar-se l’estratègia per afrontar-la, cada una de les quals respon als interessos que mouen als qui les executa.

Una possibilitat es la de preservar el que essencial des del punt de vista del interès col·lectiu, prioritzant la despesa i reordenant-la, a la vegada que es generen més ingressos procedents d’incrementar la càrrega impositiva del que gaudeixen d’una situació econòmica privilegiada.

L’altra alternativa es la que respon als interessos dels que dominen el mercat financer i que volen continuar amb guanys importants amb temps de crisi. Aquest propugnen que la política més adequada és la que comporta reduir la despesa pública per estalviar, en una paraula, retallar. En aquesta lògica els hi sembla que el que s’ha de retallar son serveis i prestacions socials que afecten a molts, perquè d’aquesta manera el volum de l’estalvi es important. Quin son els serveis més generalitats i universals? L’educació, la sanitat i les pensions.

No es estrany sentir al nostre conseller d’Economia, el senyor Mas-Collell, afirmar que la cobertura universal de la sanitat catalana s’ha acabat i que en el futur tots tindrem al possibilitat d’accedir al sistema sanitari, però pagant una part dels serveis que rebem: Això vol dir que els més afectats per la crisi veuran disminuït l’accés al serveis sanitaris, com conseqüència del copagament i les llistes d’espera que els retalls pressupostaris comporten.

Crec que ha de quedar clar que no hi ha sols una manera de sortir de la crisi econòmica i que segons quina sigui la recepta escollida, la sortida serà una o altra. Serà amb el manteniment de els estructures que configuren l’estat del benestar i l’estímul de l’economia, o amb el creixement de les desigualtats, concentrant els guanys en els que més tenen, en detriment de la resta, amb un deteriorament dels sistema de protecció social, en benefici de la privatització de les empreses públiques i dels serveis, fonamentant els seus guanys sobre la disminució de l’accessibilitat, l’eficiència i la qualitat.


En resum, estem en una antiga disjuntiva, que històricament han propugnat els treballadors i les classes populars des de l’esquerra i els representants del capital des de la dreta.