Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

dijous, 31 de gener de 2013

Que vol dir 1 € per recepta?

La recent decisió del Tribunal Constitucional de suspendre 1 € per recepta a Catalunya crec que ens ha de moure a reflexionar sobre una mesura que es va posar precipitadament en marxa i de la que no es va parlar suficientment.

Que vol dir posar un pagament de 1 € per recepta? Vol dir posar un import a la malaltia.

Si, vol dir que aquelles persones que estan malaltes i que necessiten medicaments per tractar la seva malaltia, pagaran per aquesta fet, el que es una autèntica atrocitat que tant sols pot generar-se en mentalitats neoconservadores o neolliberals a ultrança, soberanistes o no.

Vol dir que aquells que es troben amb una situació de feblesa per patir una malaltia, han de pagar un impost pel fet d’estar malalt. Vol dir aprofundir amb l’iniquitat. Vol dir que els que estan malalts i a més tenen el seu poder adquisitiu reduït per aquest motiu, han de pagar pel fet d’estar malalts.

Desprès de la Segona Guerra Mundial es va arribar a un pacte entre la força del treball i el Capital, pel qual els treballadors en aquelles situacions com era la malaltia, la desocupació o la vellesa, estaven protegits per la societat a través dels sistema públic de salut, la prestació d’atur o les pensions.

L’actual crisi econòmica, creada pels poders financers, ens ha portat a que els sicaris del Capital, trenquin l’equilibri existent amb l’objectiu d’incrementar els guanys dels rics. Un bona manera d’arribar a aquest objectiu ha estat la de posar un impost sobre la malaltia (1€ per recepta), amb la voluntat, això si, de reduir el dèficit públic.

No seria més lògic augmentar els impostos sobre el consum d’alcohol, el tabac o sobre el consum de productes perjudicials per la salut, actes voluntaris, o sobre productes que fan malbé el medi ambient, tot ells amb una incidència directa sobre la despesa sanitària?

Però posar un impost sobre la malalta, fet que no s’escull, i que es un element de desgràcia, és una autèntica aberració, que potser és la porta per posar un impost por morir-se o per tindre un accident, o perdre un ull, o... etc. etc.

Aplaudeixo la decisió del Tribunal Constitucional, encara que no sé amb quins arguments, ja que corregeix la desbarrada mental d’uns polítics i governs conservadors, soberanistes o no, que han perdut el nord.