Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

dijous, 31 de gener de 2013

Que vol dir 1 € per recepta?

La recent decisió del Tribunal Constitucional de suspendre 1 € per recepta a Catalunya crec que ens ha de moure a reflexionar sobre una mesura que es va posar precipitadament en marxa i de la que no es va parlar suficientment.

Que vol dir posar un pagament de 1 € per recepta? Vol dir posar un import a la malaltia.

Si, vol dir que aquelles persones que estan malaltes i que necessiten medicaments per tractar la seva malaltia, pagaran per aquesta fet, el que es una autèntica atrocitat que tant sols pot generar-se en mentalitats neoconservadores o neolliberals a ultrança, soberanistes o no.

Vol dir que aquells que es troben amb una situació de feblesa per patir una malaltia, han de pagar un impost pel fet d’estar malalt. Vol dir aprofundir amb l’iniquitat. Vol dir que els que estan malalts i a més tenen el seu poder adquisitiu reduït per aquest motiu, han de pagar pel fet d’estar malalts.

Desprès de la Segona Guerra Mundial es va arribar a un pacte entre la força del treball i el Capital, pel qual els treballadors en aquelles situacions com era la malaltia, la desocupació o la vellesa, estaven protegits per la societat a través dels sistema públic de salut, la prestació d’atur o les pensions.

L’actual crisi econòmica, creada pels poders financers, ens ha portat a que els sicaris del Capital, trenquin l’equilibri existent amb l’objectiu d’incrementar els guanys dels rics. Un bona manera d’arribar a aquest objectiu ha estat la de posar un impost sobre la malaltia (1€ per recepta), amb la voluntat, això si, de reduir el dèficit públic.

No seria més lògic augmentar els impostos sobre el consum d’alcohol, el tabac o sobre el consum de productes perjudicials per la salut, actes voluntaris, o sobre productes que fan malbé el medi ambient, tot ells amb una incidència directa sobre la despesa sanitària?

Però posar un impost sobre la malalta, fet que no s’escull, i que es un element de desgràcia, és una autèntica aberració, que potser és la porta per posar un impost por morir-se o per tindre un accident, o perdre un ull, o... etc. etc.

Aplaudeixo la decisió del Tribunal Constitucional, encara que no sé amb quins arguments, ja que corregeix la desbarrada mental d’uns polítics i governs conservadors, soberanistes o no, que han perdut el nord.

dilluns, 28 de gener de 2013

El paper de l’alcalde en la direcció de les reunions del Consell Plenari

El rol o paper de l’alcalde dins de l’organització municipal es complexa. Per un costat és el representant institucional del municipi, alhora que cap, líder i responsable de l’equip de govern i generalment del grup polític majoritari.

Però aquest paper dual encara en complica més en el cas de les reunions del consell plenari, ja que l’alcalde ha d’exercir de moderador i dirigir les discussions.

Aquest darrer paper té la dificultat afegida que moltes vegades l’espai de temps que s’atorga als grups municipals de l’oposició es superior, sumat, al que té l’equip de govern o el grup polític majoritari.

Però aquest paper de director i moderador de l’alcalde durant les reunions del consell plenari pot veure’s compromesa quan hi ha gent que no té en compte alguns principis bàsics.

Les discussions en el consell plenari municipal tenen un esquema fàcil. Hi ha la presentació de les propostes d’acord per part de l’equip de govern, els posicionaments dels diferents grups municipals, una intervenció per discutir i un dret a rèplica. I qui dirigeix el debat és l’alcalde i aquest és qui atorga la paraula als que ho sol·liciten i valora l’oportunitat de les rèpliques.

El que no pot succeir, i aquest és el punt que moltes vegades vulnera de manera reiterada el regidor de Democracia 3.0., José Manuel García Bravo, és que hi hagi una persona que sempre vulgui dir la darrera paraula en totes les discussions. És antidemocràtic i de mala educació.

I en aquestes situacions l’alcalde té el dret i l’obligació d'assegurar el compliment d’unes certes regles bàsiques de discussió, uns certs principis bàsics de convivència, en un organisme com el consell plenari, de que no es traeixi l’esquema democràtic.

La posició de director i moderador de l’alcalde té una segona obligació, que es salvaguardar el bon nom de les persones, dels càrrecs electes i dels treballadors municipals, que García Bravo posa sempre en qüestió, en dubte i en entredit, amb un estil violent, agressiu i destructiu. L’alcalde, doncs, al expulsar del consell plenari al regidor García Bravo, no fa més que exercir les seves obligacions, per tal d'assegurar la democràcia.

dimarts, 15 de gener de 2013

Una àvia centenària

Fa uns dies varem fer al Centre Vitàlia de Sant Andreu de la Barca un homenatge a una àvia centenària.

Sempre que estic davant algun dels avis que venen a la meva consulta mèdica o que tinc que visitar per alguna efemèride, tinc un especial neguit. Cada any, durant el dinar de la gent gran que celebrem durant la primavera a Sant Andreu de la Barca, i fem un acte de homenatge als avis més grans de la ciutat, tinc el mateix sentiment.

Avui la vellesa es molt poc valorada. Son gent aparcada. Antigament la gent gran era el lloc de la sapiència, del coneixement. Avui, més enllà de la seva utilitat com a cangurs dels nets, tenen un lloc molt residual a la nostra societat i a la nostra vida.

És totalment injust i crec que estem perdent un gran valor i un gran potencial.

I la pregunta següent que un es fa és si estem essent justos i som suficientment agraïts amb la gent que va construir el món (relativament feliç i pròsper) que avui gaudim.

L'alcalde de Sant Andreu de la Barca fent l'homenatge a Jacinta Cabanillas al centre Vitàlia.

dilluns, 14 de gener de 2013

Pròposit d'aquest blog

Cada cop més hi ha més necessitat que el contacte entre els ciutadans i els responsables polítics de les diferents administracions sigui el més fluïd possible, constant i sense interferències. Això és el que vol fer aquest blog.

Durant l'activitat política i social que faig com alcalde de Sant Andreu de la Barca moltes vegades visc actuacions o faig reflexions que tenen un interès més enllà de la pura vivència personal.

Algunes vegades les persones ho expliquem mitjançant converses amb els amics, familiars o coneguts. En el cas del meu càrrec polític tinc l'ocasió de poder vehicular les actuacions i reflexions en altres mitjans, com editorials del butlletí municipal o discursos públics.

Aquest blog voldria que hem permetès difondre per mitjans telemàtics algunes de les actuacions que visc i reflexions que m'assalten i que voldria compartir.

Espero que aquest mitjà ajudi a escurçar al distància (que a vegades sembla abismal) entre els polítics i les seves actuacions i els ciutadans lectors d'aquesta blog.