Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

dijous, 31 de gener de 2013

Que vol dir 1 € per recepta?

La recent decisió del Tribunal Constitucional de suspendre 1 € per recepta a Catalunya crec que ens ha de moure a reflexionar sobre una mesura que es va posar precipitadament en marxa i de la que no es va parlar suficientment.

Que vol dir posar un pagament de 1 € per recepta? Vol dir posar un import a la malaltia.

Si, vol dir que aquelles persones que estan malaltes i que necessiten medicaments per tractar la seva malaltia, pagaran per aquesta fet, el que es una autèntica atrocitat que tant sols pot generar-se en mentalitats neoconservadores o neolliberals a ultrança, soberanistes o no.

Vol dir que aquells que es troben amb una situació de feblesa per patir una malaltia, han de pagar un impost pel fet d’estar malalt. Vol dir aprofundir amb l’iniquitat. Vol dir que els que estan malalts i a més tenen el seu poder adquisitiu reduït per aquest motiu, han de pagar pel fet d’estar malalts.

Desprès de la Segona Guerra Mundial es va arribar a un pacte entre la força del treball i el Capital, pel qual els treballadors en aquelles situacions com era la malaltia, la desocupació o la vellesa, estaven protegits per la societat a través dels sistema públic de salut, la prestació d’atur o les pensions.

L’actual crisi econòmica, creada pels poders financers, ens ha portat a que els sicaris del Capital, trenquin l’equilibri existent amb l’objectiu d’incrementar els guanys dels rics. Un bona manera d’arribar a aquest objectiu ha estat la de posar un impost sobre la malaltia (1€ per recepta), amb la voluntat, això si, de reduir el dèficit públic.

No seria més lògic augmentar els impostos sobre el consum d’alcohol, el tabac o sobre el consum de productes perjudicials per la salut, actes voluntaris, o sobre productes que fan malbé el medi ambient, tot ells amb una incidència directa sobre la despesa sanitària?

Però posar un impost sobre la malalta, fet que no s’escull, i que es un element de desgràcia, és una autèntica aberració, que potser és la porta per posar un impost por morir-se o per tindre un accident, o perdre un ull, o... etc. etc.

Aplaudeixo la decisió del Tribunal Constitucional, encara que no sé amb quins arguments, ja que corregeix la desbarrada mental d’uns polítics i governs conservadors, soberanistes o no, que han perdut el nord.

1 comentari:

  1. Benvolgut alcalde;

    Faig un segon intent de comentar un dels seus escrits per veure si tinc mes sort i em publica el comentari, l’hi agrairia que m’indiqués (en aquest mateix blog o per correu privat) el perquè de la no publicació del meu comentari anterior.

    Parla vostè de l’euro per recepta que mes aviat s’hauria de nomenar euro per medicament ja que al cap i a la fi es el que s’acaba pagant.

    Estic completament d’acord amb vostè que probablement aquesta mesura com mesura recaudadora no es l’optima ja que afecta de manera molt directa a les persones que ja estan pagant per la sanitat i per la medicació mitjançant altres impostos.

    Ara bé no parla de l’estalvi que ha suposat aquest euro per recepta en concepte de medicaments no despatxats a les farmàcies, medicaments que històricament s’han anat acumulant a casa, sobre tot d’avis i avies que terminaven sent font d’aprovisionament de fills i nets , i que també repercutien en l’economia general de les famílies i del país.

    Segons alguns mitjans al 2012 es van subministrar un 7% menys de medicaments degut al efecte dissuasiu d’aquesta mesura, uns 25 milions de receptes menys amb l’estalvi que això suposa per l’estat i indirectament per les persones que paguem amb els nostres impostos el funcionament del mateix.

    Tampoc fa vostè referencia a la quantitat de persones que n’estaven exemptes d’aquest pagament, beneficiaris del PIRMI, ciutadans amb pensions no contributives, rendes baixes...

    Continuant amb el llistat d’oblits del seu post tampoc ha fet menció de que els medicaments amb un import inferior a 1,67estaven exempts.

    Finalment comentar per als desconeixedors del funcionament d’aquest impost que el màxim anual era de 61€, 5€ mensuals. Segons càlculs de l’administració un 12% dels ciutadans son els que podrien arribar a aquest topall.

    Soc de l’opinió que potser fora bo que refés aquest escrit afegint aquests oblits per que el mateix no fos interpretat com a tendenciós i partidista fet amb l’única intenció de desgastar al govern actual i quedés com una reflexió d’un professional mèdic amb molts anys d’experiència que es el que realment deu voler vostè.

    Desitjant que aquest comentari sigui del seu gust i tingui a bé publicar-ho al seu blog resto a l’espera de mes publicacions.

    Enric González

    ResponElimina