Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

dimecres, 22 de gener del 2014

Davant la crisi, estímul o retallades

A l’hora d’afrontar una crisi econòmica com la que ens afecta ara, es obligat buscar solucions imaginatives, intel·ligents i flexibles.

Esta clar que les solucions dogmàtiques i desqualificadores tenen moltes probabilitats de ser errònies en els seus resultats.

Davant d’una crisi o recessió econòmica com la que avui patim hi ha dues maneres de plantejar-se l’estratègia per afrontar-la, cada una de les quals respon als interessos que mouen als qui les executa.

Una possibilitat es la de preservar el que essencial des del punt de vista del interès col·lectiu, prioritzant la despesa i reordenant-la, a la vegada que es generen més ingressos procedents d’incrementar la càrrega impositiva del que gaudeixen d’una situació econòmica privilegiada.

L’altra alternativa es la que respon als interessos dels que dominen el mercat financer i que volen continuar amb guanys importants amb temps de crisi. Aquest propugnen que la política més adequada és la que comporta reduir la despesa pública per estalviar, en una paraula, retallar. En aquesta lògica els hi sembla que el que s’ha de retallar son serveis i prestacions socials que afecten a molts, perquè d’aquesta manera el volum de l’estalvi es important. Quin son els serveis més generalitats i universals? L’educació, la sanitat i les pensions.

No es estrany sentir al nostre conseller d’Economia, el senyor Mas-Collell, afirmar que la cobertura universal de la sanitat catalana s’ha acabat i que en el futur tots tindrem al possibilitat d’accedir al sistema sanitari, però pagant una part dels serveis que rebem: Això vol dir que els més afectats per la crisi veuran disminuït l’accés al serveis sanitaris, com conseqüència del copagament i les llistes d’espera que els retalls pressupostaris comporten.

Crec que ha de quedar clar que no hi ha sols una manera de sortir de la crisi econòmica i que segons quina sigui la recepta escollida, la sortida serà una o altra. Serà amb el manteniment de els estructures que configuren l’estat del benestar i l’estímul de l’economia, o amb el creixement de les desigualtats, concentrant els guanys en els que més tenen, en detriment de la resta, amb un deteriorament dels sistema de protecció social, en benefici de la privatització de les empreses públiques i dels serveis, fonamentant els seus guanys sobre la disminució de l’accessibilitat, l’eficiència i la qualitat.


En resum, estem en una antiga disjuntiva, que històricament han propugnat els treballadors i les classes populars des de l’esquerra i els representants del capital des de la dreta.

dimecres, 11 de desembre del 2013

En època de crisi, estem amb tu

Resum de l’actuació del govern de la ciutat de juliol
de 2011 a juliol de 2013.
El juny de 2011, la ciutadania de Sant Andreu de la Barca va tornar a dipositar, tant en mi com en el meu equip de govern, la seva confiança per tal de continuar amb l’evolució i millora de la nostra ciutat.
En una època especialment complexa, el teu govern ha treballat de forma incansable per estar al teu costat, per conèixer les necessitats directes de la nostra gent, per ajudar a les famílies, per continuar fent un Sant Andreu millor.
Arribem a la meitat de la legislatura amb la satisfacció de la feina continua i serena, ferma, marcada principalment por dos eixos d’actuació fonamentals: ajudar a les persones davant les dificultats econòmiques actuals provocades per la crisi econòmica i treballar per l’ocupació i la formació sense deixar de banda la millora i manteniment de serveis i de la qualitat del Sant Andreu actual.
En aquests dos anys, hem destinat gran part del nostre esforç en oferir ajuts socials per a totes les persones que ho necessiten. De fet, hem multiplicat per cinc els ajuts i hem llençat bosses extraordinàries per arribar a la màxima gent possible.

Tanmateix, hem apostat per la formació i l’ocupació i hem continuat actuacions per a tots els perfils de la població.
Us volem presentar un resum de les diverses actuacions dutes a terme pel vostre govern en aquests dos anys, també com exercici de transparència i participació.

Ens sentim satisfets amb la feina feta, tot i que encara ens queden moltes coses per fer. Coses que, com sempre, farem entre tots.

I no oblideu mai que el vostre govern és vostre i treballa per vosaltres.


En aquest enllaç us presentem un resum de l’actuació del govern de la ciutat de juliol de 2011 a juliol de 2013.

dilluns, 11 de novembre del 2013

La sanidad, un derecho

Enric Llorca Ibáñez
Alcalde de Sant Andreu de la Barca

Publicat a El Far (Dijous, 7 de novembre de 2013).
Resulta evidente que la mayoría consideramos que la sanidad es un derecho. Un derecho al que los ciudadanos y ciudadanas hemos accedido, después de años de intensa lucha, desde una doble vía: a través del pago de las cotizaciones a la seguridad social o a través de la beneficencia después de ser declarado pobre “de solemnidad” se ha llegado a la situación actual.

La Ley General de Sanidad estableció que la sanidad pública se financiaba a través de los impuestos y, por tanto, era un derecho de todos los españoles. Un gran paso que el ministro Lluch dio desde un gobierno socialista.

En estos días, asistimos al desmantelamiento del sistema público de salud bajo el consabido argumento de que las necesidades de la crisis obligan al recorte indiscriminado y a la ausencia de gestión racional.

Durante años hemos construido una sanidad pública en Catalunya que ha sido objeto de envidia y estudio.

Ahora se argumenta que se habían cometido excesos, algo altamente discutible ya que, aun admitiendo que los tiempos de crisis suponen un replanteamiento de la gestión de los servicios, desde la izquierda defendemos que la mejor forma de luchar contra la crisis es basar la reordenación en una racionalización de los recursos (sin recortes lineales e indiscriminados) que aumenten la capacidad de resolución y mantengan o mejoren los servicios que reciben nuestros ciudadanos.

Así pues, lo realmente meritorio para los que tienen la responsabilidad de gestionar los servicios públicos es mejorarlos, reduciendo costes asociados a la ineficiencia, a la burocratización y a las estructuras innecesarias. Lo fácil es aplicar la tijera de forma incoherente.

Vuelvo a reivindicar que la sanidad pública catalana tiene un elevado nivel, que día a día mantienen todos los profesionales sanitarios a pesar de las equivocaciones reiteradas de quienes con toda seguridad hubieran aprobado con dificultad en las Escuelas de gestión o en las facultades de Economía.

Para acabar, mi más firme apoyo a un ejemplo de eficiencia de nuestro territorio, el Hospital de Viladecans, cuyos profesionales demuestran cada día que desde lo público se puede dar un magnífico servicio, muy por encima del que prestan empresas privadas dedicadas a hacer de la salud un negocio y de la sanidad una empresa generadora de beneficios.

La manifestación que hace unos días reunió a miles de personas en Viladecans es un claro ejemplo de que los ciudadanos no están dispuestos a renunciar a ese derecho que tanto les ha costado conseguir: una sanidad pública de calidad.