Podeu llegir també el meu blog Enric Llorca Ibáñez

dimarts, 15 de gener del 2013

Una àvia centenària

Fa uns dies varem fer al Centre Vitàlia de Sant Andreu de la Barca un homenatge a una àvia centenària.

Sempre que estic davant algun dels avis que venen a la meva consulta mèdica o que tinc que visitar per alguna efemèride, tinc un especial neguit. Cada any, durant el dinar de la gent gran que celebrem durant la primavera a Sant Andreu de la Barca, i fem un acte de homenatge als avis més grans de la ciutat, tinc el mateix sentiment.

Avui la vellesa es molt poc valorada. Son gent aparcada. Antigament la gent gran era el lloc de la sapiència, del coneixement. Avui, més enllà de la seva utilitat com a cangurs dels nets, tenen un lloc molt residual a la nostra societat i a la nostra vida.

És totalment injust i crec que estem perdent un gran valor i un gran potencial.

I la pregunta següent que un es fa és si estem essent justos i som suficientment agraïts amb la gent que va construir el món (relativament feliç i pròsper) que avui gaudim.

L'alcalde de Sant Andreu de la Barca fent l'homenatge a Jacinta Cabanillas al centre Vitàlia.

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Me parece algo muy bonito hacer homenajes a nuestros mayores.
    En la casa donde yo nací, vivía con mis bisabuelos, abuela, mis padres y mis dos hermanas. En mis primeros años mi bisabuelo se encargaba de mi, hasta que MURIÓ EN CASA, después fue la abuela,(mis padres trabajaban muchas horas por unos miseros pero seguros sueldos) mi abuela también MURIÓ EN CASA.
    Hoy día los abuelos son como dicen APARCADOS EN ASILOS, separados de sus familias, son un estorbo. Pronto estaremos incluidos nosotros. Pero con la gravedad que estas nuevas generaciones carecen la mayoría de valores y la pregunta es ¿los asilos serán acogedores o un centro de tortura?.
    ¿se imagina estar en un asilo en que trabaje alguien a quien le ha hecho la “pirula”?.
    José Portillo

    ResponElimina